12 oct. CAMPIONAT DE BITLLES
JUGAR, COMPARTIR I DESCOBRIR NOVES CAPACITATS.
Durant els mesos d’agost i setembre de 2026 es va dur a terme una experiència diferent i especialment significativa: un Campionat de Bitlles amb la Wii en el qual van participar residents que, fins a aquest moment, mai havien jugat a aquesta mena d’activitat.
Tot va començar amb unes primeres sessions d’aprenentatge que es realitzaven els divendres a la tarda. Al principi, la Wii era una cosa nova i desconeguda per a molts dels participants. A poc a poc, van anar aprenent a manejar-la, entenent el joc i, sobretot, perdent la por de provar. Cada sessió permetia descobrir una cosa nova i, gairebé sense adonar-se’n, aquelles primeres pràctiques van acabar convertint-se en un autèntic campionat.
Es van formar dos equips: el Vermell i el Verd, fàcilment identificables gràcies als mocadors que portaven al coll. Aquest petit detall va ajudar a crear identitat de grup i va convertir cada partida en un moment especial. Hi havia expectació, nervis, riures, comentaris, petits piquis i, sobretot, moltes ganes de jugar.
Però el veritablement especial del campionat no va estar únicament en qui va aconseguir més punts. Va estar en tot allò que va ocórrer al voltant.
Va ser emocionant comprovar com alguns residents que inicialment presentaven més dificultats van ser capaces de sorprendre’ns amb els seus resultats. Persones que potser no esperàvem que destaquessin van acabar convertint-se en autèntics protagonistes del campionat. Cada llançament era una petita conquesta i cada partida una oportunitat per a demostrar que sempre podem descobrir capacitats que romanien ocultes.
L’activitat va anar creant, de manera espontània, un ambient familiar, divertit i cordial. Els participants s’animaven entre ells, celebraven els encerts i compartien les dificultats amb naturalitat. A poc a poc, el campionat va deixar de ser simplement una activitat d’oci per a convertir-se en un espai de trobada i convivència.
I l’entusiasme no es va quedar únicament entre els jugadors. Altres residents van començar a acostar-se per a mirar les partides, comentar els resultats o simplement «xafardejar» i gaudir de l’ambient. Les famílies també van participar i es van implicar, aportant la seva presència, els seus ànims i els seus riures. La sala es va anar omplint de petites escenes de complicitat que van fer que cada jornada tingués una cosa especial.
D’aquesta manera, una activitat plantejada inicialment com un joc va acabar generant una cosa molt més valuosa: participació, relacions, il·lusió, autoestima i sentiment de pertinença.
El campionat ens va recordar que l’oci també pot ser una eina d’intervenció social. Jugar permet relacionar-se, prendre decisions, assumir petits reptes, sentir-se capaç i compartir amb els altres. I, a vegades, també permet que aparegui una versió de nosaltres mateixos que no sabíem que encara era aquí.
Com a tancament d’aquesta experiència, es va efectuar el lliurament de diplomes de participació a tots els residents que van formar part del campionat, com també les medalles d’or i plata. Més enllà del reconeixement als guanyadors, cada diploma representava haver participat, haver-se atrevit a aprendre una cosa nova i haver format part d’una experiència compartida.
Volem destacar especialment el treball i la implicació del nostre company Ian, qui durant el període de vacances de l’educadora social Pilar, va assumir la responsabilitat de portar endavant el campionat i acompanyar als participants durant les diferents sessions. El seu compromís va permetre que l’activitat continués desenvolupant-se amb il·lusió i bon ambient.
També volem agrair el bonic gest d’Ian en participar conjuntament en l’acte de clausura celebrat el divendres 2 d’octubre, compartint amb Pilar aquest moment final i posant el gran colofó a una experiència que quedarà, sens dubte, com un d’aquests records especials de l’any.
Perquè aquest campionat no es recordarà únicament per qui va aconseguir la medalla d’or o la de plata. Es recordarà pels riures, els nervis, els aplaudiments, les sorpreses, els mocadors vermells i verds, els residents que s’acostaven a mirar, les famílies que es van sumar a l’ambient i, especialment, per haver creat durant unes setmanes un espai en el qual tots van tenir alguna cosa a celebrar.
Una experiència que ens va tornar a demostrar que mai és tard per a aprendre, per a sorprendre’ns a nosaltres mateixos i, sobretot, per a gaudir junts.